Zoo
–
Vull
- Продолжительность:
- 03:42
- Формат:
- mp3
- Размер:
- 6,58 МБ
- Качество:
- 256 kbit/sec
На этой странице Вы можете скачать песню Zoo — Vull в формате mp3 или слушать её онлайн совершенно бесплатно. Наслаждайтесь лучшими треками, альбомами и новинками в исполнении Zoo без ограничений.
Текст песни "Zoo — Vull"
Vull que les canes que pentine parlen
Quantes hist?ries guarda este cabet,
Guarda secrets, crida el xiquet,
Quan sent que, per fi, puc trobar-me
que el veu prop de mi, vull trobar-te
vull donar-te el que vols,
ansietat, frustracions, desterrar-les,
vull que m’entres endins, sense por
sense por, sense atendre a raons
fins que agafen les notes colors,
sense ordre, insurrectes
la s?ntesi perfecta, can?ons
can?ons i can?ons, amb lletres reals
honestes, sinceres, eg?latres, rares
donant via lliure al instint animal
mirant com ens brillen les cares
I que brolle la r?bia d’un crit ancestral
I que fem de la por una dansa tribal,
I que perguen i paguen amb sang esta fam
Que no tot en la vidas faena, que morirs no viure lluitant !
Vull deixar de alienar-me amb la merda, omplir-me de r?bia i desig.
Vull sentir-me d’on soc… d’una terra, que m’importa prou m?s que un pa?s.
Vull guanyar-los ja, ara i per sempre… i que mama no plore, no s’ho mereix.
El conceptes molt f?cil: si ha de plorar alg? que ploren ells!!
Imprimir car?cter i ritme, pesa m?s el cul que la moral
El orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar
Vull que arribe algo, el que siga, per? s? que si no em moc mal
Senc que igual aix? mai arriba, i hi ha algo m’espitja a abandonar
Vull gaudir de tot, sense mida, sense resist?ncies ni frens
Se que eixa barallas la vida, sempre que tingues un plat calent
Vull la veritat, la certesa, el sentit, que la gent es crega que pot!!!
Perdre la por, matar la culpa, amic, no demanem res, ho volem tot!!!
S?, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al titiritero ya!!
Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de alg?n alfarero,
S?, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros
Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor.
Qui ser? el valent que li ho conte als nostres fills?
Quants podran mirar-se algun dia al espill?
Qui pot assumir-ho que nos tan senzill, per?…
Hem de seguir, hem de seguir….
